ADDICIÓ ALS VIDEOJOCS

El videojocs no són dolents en su, perquè poden exercitar el teu cervell i et poden ensenyar coses. Per exemple:, alguns jocs et fan pensar i meditar els problemes que et plantegen com el Profesor Layton o Ace Attorney (Phoenix Wright), altres milloren els teus reflexes com serien OSU o els llocs de lluita com Street Fighter, King of Fighters i Mortal Kombat, la majoria et fan més rapid a l’hora de prendre decisions. Aprens coses en la saga de Assassin’s Creed aprens una mica historia o en jocs com God of War o Kid Icarus Uprising aprens la mitologia grega, també pots aprendre diferents idiomes ja que alguns videojocs no están en el teu (sobretot el anglès). Pero per sobre de tot t’ho pases bé i si jugues amb el teus amics millor encara.

Els videojocs tenen coses positives, però quan et passen coses com aquestes poden arribar a ser un problema:

– Sedentarisme: el sedentarisme et pot fer arribar a l’obesitat o tindre altres problemes de salut relacionats amb la manca d’activitat física.

– Et costa més concentrar-te amb els estudis i trobar el moment per fer els deures o estudiar

– Insomni: si no dorms el temps recomenat pot estar molt cansat i tenir mal humor, a més et pòt donar mandra fer els deures o les tasques de casa)

– Ansietat, irritabilitat o enfado si no pots jugar o es penja Internet (lag). També quan perds del enfado, pots trencar coses i en un cas molt greu et pots arribar a colpejar-te a tu mateix i     fer-te mal.

– Empitjora la vista.

– Menjar “aliments escombraria” o no menjar per no deixar l’ordinador

– Deixes de fer coses (sortir amb els amics , estar amb la teva familia, etc…)

– Perds la noció del temps.

– Pot ser un problema quan no tens altres aficions i pot fer disminuir la teva vida social.

– Pots gastar-te diners. Per exemple: en el League of Legends compres Riot Points (que es compren en diners real) per comprarte skins (que son indumentàries diferents)

– Tendinitis, dolor o rampes a dit, mans i braços.

A més, alguns videojocs tenen valors masclistes i violents.

Aquestes són coses positives que pots fer perquè els videojocs no arribin a ser un problema:

• Posar un temps límit quan jugues.
• Intentar planificar el temps que jugues per poder fer altres coses
• Fer esport planificat dues o tres vegades a la setmana, i intentar diariament caminar, pujar i baixar escales, o altres activitats quotidianes que impliquin moure l’esquelet.
• Dormir 8 hores diàries.
• Fer els deures i les obligacions abans de jugar.
• Cercar altres aficions a part dels videojocs.
• Menjar sa evita malalties i et fa estar saludable. Planificar el que menjaràs per no improvitzar.
• Descansar durant 30 minuts cada 2 hores per a retirar ulls pantalla. També és important il·luminar bé la pantalla, tenir llum suficient. Pots aprofitar aquestes estones per preparar-te el menjar.
• Per no passar-te tanta estona jugant pots buscar o crear una entitat amb els teus gustos i si t’agrada l’anime pots venir al Club Anime Manga a l’Espai Jove Escorxador a les 5:30
• Posar un límit en els diners que et gastes als videojocs o jugar videojocs que no tinguis que pagar.

Juan Pablo Sanchez i Marc Martínez

LA MEGARÈXIA

La megarèxia es un trastorn de la conducta alimentària que distorsiona la imatge corporal de la persona que la pateix.Vindria a ser el contrari de l’anorèxia nerviosa.

Les persones amb aquest trastorn normalment són grasses i no estan sotmeses a cap règim. Degut a la distorsió de la imatge no veuen el problema d’obesitat que pateixen i es veuen com a persones saludables. Porten una vida que no és gens saludable on consumeixen grans quantitats de menjar amb calories buides (dolços industrials, menjar ràpid, postres…) amb falta de vitamines, minerals, aminoàcids (etc.) que poden crear diverses malalties o problemes com la anèmia o el colesterol. Quan falten aquests nutrients el nostre cervell s’altera i la megarèxia es pot convertir en una greu malaltia.

En general, les persones megarèxiques són inconscients del seu problema. Eviten fotografiar-se o anar de compres per negar la seva realitat, és una autonegació.

La megarèxia és estudiada pel doctor Jaime Brugos però encara no es troba a la literatura científica. S’estima que per cada persona anorèxica hi han deu megarèxiques. Segons els càlculs del Dr. Brugos poden haver cinc milions de megarèxics sense diagnosticar a Espanya.

Andrea Martínez

QUINS NERVIS!

A principis de març, va començar un nou taller a l’espai jove l’escorxador titulat: Quins nervis! Aquest taller anava dirigit a adolescents molt nerviosos i amb molta ansietat. Durant quatre setmanes van anar-hi acudint diferents persones de diferents edats per saber controlar els nervis quan es veièssin en alguna situació d’estrès.

Aquí teniu 5 consells que podreu utilitzar per evitar alguna d’aquestes situacions:

Menjar i dormir suficient. Dormir i menjar és bàsic per poder mantenir una vida saludable, per què el fet de què tú estiguis bé, fa que vegis les coses d’una altra manera més positiva, i per tant redueix l’estrès.

Aprendre a ser asertiu. Ser asertiu vol dir no tindre por a donar la teva opinió i acceptar la resposta dels altres. Aprendre a acceptar les opinions dels demés i les teves és molt positiu,per què estar bé amb els altres fa que tú estiguis bé amb tú mateix.

Organitzar el teu temps.  Organitzar-te les tasques t’ajuda a estar molt més relaxat. Dedica a cada cosa el seu temps, sense olvidar reservar temps per nosaltres.

Intentar mantenir expectatives realistes.  Exigir perfecció o esperar massa d’un mateix o dels demès pot causar nervis i frustració.

Desenvolupar una actitud positiva. Si et preocupes de tot en excès i li dones més importancia de la que té,podries sentir te fracasat, veure les coses amb millors ulls ens pot facilitar la felicitat.

En els dies del taller, es van fer diferents activitats: taller de risoteràpia (què consistia en riure per desenvolupar una actitud positiva), jocs, xarles, etc.

La meva opinió d’aquest taller va ser molt satisfactòria, vais aprendre moltes coses interessants per prevenir aquestes situacions.

Recomano que acudiu a l’espai jove l’escorxador, i gaudiu cadascun dels taller i les activitats!

Nerea Rodríguez Del Moral.

Resultats enquesta Karpasana Festa Major 2014

Ara que ja s’acosta la Festa Major, us deixem amb els resultats de les enquestes de sexualitat i alimentació de l’any anterior.

Sanitat Pública

Benvolguda santitat pública,

Sé que estàs de retallades, he lluitat, lluito i lluitaré perquè això s’acabi. Però hi ha coses que em semblen abusives i em pregunto fins a quin punt la resposta és “les retallades”.

Per sort no t’utilitzo massa, no m’agrada això d’anar al metge i això que sóc una professional de l’àmbit de la salut. Potser, per aquest motiu m’auto-obligo a fer-me controls rutinaris.

Em sorprèn però la teva manera de tractar als pacients. És cert que amb les retallades , s’ha retallat el temps a consulta. Evidentment, que et posin un pacient cada 2 minuts i mig, no dona molt marge per fer una bona visita, però tot és qüestió de posar-hi voluntat, Escoltar i donar respostes millors a un : això és normal, ja saps és el que hi ha , no hi podem fer res, o el típic és protocol i primer hem de fer una radiogradia, no són respostes adequades.. Senyor/a metge/metgessa això no és el que necessita la persona que ve a visitar-lo/la.

La persona que acudeix a la seva consulta necessita explicacions, aquesta reacció és típica d’aquest medicament podem intentar canviar-lo a veure si el cos l’absorveix millor, però se l’ha de prendre, és important per mantenir els nivells d’aquests adequats en sang. Derivacions a especialistes, podria ser això, però per sortir de dubtes no és preocupi fem els tràmits per anar a al’especialista, no és urgent però més val donar-li un cop d’ull. Proves necessàries, el protocol dictaria que li faci una radiografia però pel que m’explica i com que ve amb l’informa d’un altre professional de la salut l’envio directament a fer-se una ecografia d’aquesta manera accelerem els resultats.

Aquests només son petits exemples, crec sincerament que tot depèn de les ganes de treballar que es vulgui, i no, no són els únics a qui han retallat. Se que veuen, han vist mil i veuran un munt de quadres clínics, però per qui acudeix a la seva consulta el seu és el més important i és mereix l’atenció necessària.

Poder demanar cita amb el teu metge o la teva metgessa després d’una prova és necessàri, poder veure aquesta prova amb els teus ulls és necessàri, poder comentar-la amb algu que hi entén és necessàri.

La prova és de la meva salut, del meu cos, per tant estic en el meu dret de veure i tenir aquesta prova.

És el meu cos, és el teu cos, és el seu cos, és el nostre cos, és el vostre cos, són els seus cossos… és per aquest motiu que tenim tot el dret a que els mirin, els cuidin, en parlin, a tranquil·litzar-los, tenim dret a parlar-ne, a veure les proves i a guardar-les a casa nostra si és el que volem!

Em pregunto si és aquest el procediment en una visita rutinària , que passa quan la situació no és tan rutinària? Quan et perden els papers? Quan has de repetir les proves?

Si us plau, demana que et respectin, les retallades no són motiu pera no fer-ho.

Atentament,

Gemma Ventura.

Començar l’insti

L’arribada a l’insti representa un gran canvi a la nostra vida: noves amistats, un món de profes nous, el nostre cos que també està canviant, etc. Us hem volgut preguntar a l’alumnat de primer d’ESO de Palau-solità i Plegamans com ha estat la vostra arribada  al Ramon Casas i Carbó i a la Marinada.

Volíem saber si heu començat amb ganes el curs, què és el que us ha sorprès, si ha estat  com esperàveu, què és el que més i el que menys us ha agradat i què és el que més us ha costat.

Comences amb ganes el curs?

El que ens hem trobat és que la amplia majoria comenceu amb ganes el curs. De fet, de tot l’alumnat que ha participat dels dos centres només una persona expressa no tenir gens de ganes. Tot i que en els cas dels nois de la Marinada el percentatge d’indiferència (gent que marca aquesta careta ) és més gran.

És a dir, que la majoria ve amb ganes de enfrontar-se a aquest nou repte que suposa l’arribada a l’institut, i vol conèixer totes les possibilitats que aquest nou espai li ofereix.

Què els que més t’ha sorprès d’anar a l’institut?

Una de les coses que més us ha sorprès, i per altre banda que més us agrada és el que comporta relacionar-se, és a dir, conèixer gent, fer amics, etc. Molts de vosaltres citeu l’hora del pati com a millor moment per a relacionar-se i també de desconnexió.

Però el que veritablement us ha sorprès a la majoria és el canvi respecte a l’escola: per alguns de vosaltres hi ha molts més exàmens, per altres no tants com s’esperàveu. A molts de vosaltres us ha cridat l’atenció el format de classe, amb assignatures i activitats diferents.

Què és el que més els agrada d’anar a l’institut?

Encara que l’institut sigui un centre acadèmic ens trobem que la majoria dieu com a coses que més us agraden les relacionades amb els amics i com a menys les relacionades amb els estudis.

Què és el que menys els agrada?

Una de les coses que menys agrada, especialment per a les noies; és la convivència amb els més grans. Molts citeu també, com a coses que més us desagrada els embolics que es produeixen a les sortides, les empentes al passadís o fins i tot les baralles.

L’institut és allò que esperaves?

La majoria opineu que s’han complert les vostres expectatives respecte al que seria l’institut, encara que hem de dir que no és una majoria absoluta, és a dir; que per molts l’institut no és el que es pensaven abans d’entrar.

Què és el que més t’ha costat?

A més a més de les coses més purament acadèmiques, una de les coses que més us ha costat són les relacions amb els companys. És cert que a vegades fer nous amics no és gens fàcil, i per altre banda la convivència amb gent tant diferent a nosaltres suposa desenvolupar tots els nostres esforços per aconseguir adaptar-nos.

Altra de les coses difícils per vosaltres és haver de presenciar, o fins i tot partir comportaments conflictius.

Això és, molt a grans trets; el que heu citat en relació a l’arribada a l’institut. Hem vist que teníeu visions molts diferents de moltes coses, però també que compartiu moltes altres. Que us semblaria; vosaltres alumnes de primer, fer un treball conjunt per ajudar a que l’arribada a l’institut de les persones que vinguin l’any vinent sigui molt més fàcil?

Una història sobre l’autoestima

Dimecres, dos quarts de vuit i jo encara estava al llit. Pensava en el anterior dia, havia estat horrible. Em van posar els brackets i em quedaven fatal, així que temia al cap rialles i comentaris dels demés per això.

– Lectura del pensament: suposes que no li interesses als demés, que no li agrades, creus que pensen malament de tu, sense evidencia real d’allò.

Quan vaig mirar l’hora, em vaig sobresaltar: “A aquest pas arribaré tard!”.

-Bon dia! Puc passar?

-Arribes tard Delaia.-em va dir la professora de tecnologia- Entra i al final de classe en parlem.

Jo tenia els apunts davant i els escrivia, però realment no estava atenta a la classe. “Perfecte. Aquestes dues ja se’n riuen de mi” vaig pensar quan vaig veure la Cristina i la Júlia rient.

– Personalització: Suposem que tot té a veure com nosaltres i ens comparem negativament amb la resta.

-Alaaa! T’han posat brackets! No et queden gaire malament, però suposo que no són gaire còmodes -em va dir en Pau.

-Doncs encertes noi.

-Anem tots dos junts cap al laboratori?

-D’acord -vaig contestar amb vergonya.

En Pau m’agradava des de feia ja temps. Ell és un noi obert i simpàtic, en canvi jo sóc més tancada. Ell podia conèixer molta gent gràcies a el seu caràcter.

-Aixxx!

-Compte que caus! -em va dir en Pau quan va veure que quasi acabo al terra.

Mira que en sóc de burra! Ara en Pau pensarà que sóc massa “patosa”.

– Designació global: S’utilitza termes pejoratives per descriure’s a un mateix.

– Sobregeneralizació: A partir de un fet aïllat es crea una regla universal, general, para qualsevol situació i moment.

Ja era l’hora del pati, com sempre, em vaig dirigir cap a la biblioteca per estar tranquil·la i sola, però abans d’entrar-hi em va sonar el telèfon.

– Raonament emocional: Si ho sento així és veritat. Ens sentim sols , sense amics i creiem que aquest sentiment reflecteix la realitat sense parar a contrastar-ho amb altres moments i experiències.

-Bon dia Delaia, com va el matí?-la meva mare va ignorar el meu gest d’indiferència i continuà- T’he deixat a consergeria una carpeta groga que porta a dins l’autorització de la sortida que m’havies demanat, i publicitats per fer extraescolars. T’enrecordes que ho vam parlar? Pensa quina vols fer i demà mateix t’apunto.

-D’acord mama. Gràcies. Fins després!

-Adéu.

Quan ja m’havia acabat l’entrepà vaig començar a mirar-me les extraescolars. Bàsquet, futbol sala, ball, rítmica, patinatge…també hi havia música i no sé que més, però em vaig decantar pels esports. “Rítmica, sempre he volgut saber-ne una mica, no seria mala idea” vaig pensar.

-Bon dia! He vingut a inscriure la meva filla a rítmica.

-Bé, heu d’omplir aquest paper i com avui és dimecres, podràs començar. Avui és a les 17h.

He de dir que estava una mica nerviosa. No coneixia ningú i em donava molta vergonya. Tot i així, em vaig presentar amb valentia.

-Hola! Em dic Delaia Sànchez. Tinc 14 anys.

-Per què t’has apuntat?- em va preguntar la professora.

-Sempre m’ha agradat el món de la rítmica.

A la primera classe em van ensenyar un parell de coses. Tot i que normalment em dóna vergonya fer veure com sóc, fent rítmica sóc jo mateixa.

-He de felicitar-te, tens molt bona actitud. Encara et falta un petit detall a l’hora de fer l’exercici. Valeria, ajuda-la.

La Valeria era una noia del meu institut amb un any més que jo. Era molt bona , com a noia i a rítmica.

-Això et costarà aprendre-ho. Vine a casa meva un dia, que jo a casa tinc material per fer l’exercici. Passa’m el teu número -em va dir amablement.

I aquí va començar la nostra amistat.

Era el dia de l’exhibició, jo era la tercera que sortia. Tot i així, no ho feia sola. Era per parelles, i jo sortia amb la Valeria. Començà la música, em concentrà i ho vaig fer. Sí, i ben fet. Tot em va sortir bé. Després de moltes felicitacions per part de pares, companys i més, em vaig anar a casa.

I vosaltres ara direu: ja i què? Doncs res, he de dir que gràcies a la rítmica vaig començar a creure en mi. Vaig aprendre a que si no em surt bé cal aixecar-se i tonar’ho a intentar, però no rendir-me.

Formes millorar l’autoestima:
1. Converteix allò negatiu en positiu
2. No generalitzes 
3. Centra’t en allò positiu
4. Fes-te conscient dels teus assoliments o èxits
5. No et comparis
6. Confiar en tu mateix/a
7. Accepta’t a tu mateix/a
8. Esforça’t per millorar

ELS CANVIS EN L’ADOLESCÈNCIA

Has sentit mai que un moment estàs radiant de felicitat i al cap d’una estona et sents la persona més desgraciada del món? T’influeix el que et diuen els amics/gues fins al punt de fer-te dubtar del que realment vols? Et costa gestionar de manera positiva quan t’enfades o quan sents ràbia? Què ens passa durant l’adolescència???

El passat 12 de març de 2014 el Jordi Encinas, la Paula Cortés i la Silvia Anguita (estudiants de 2n d’ESO) vam presentar a l’Espai Jove l’Escorxador un taller per a altres joves que ens havia costat molt d’elaborar. El taller anava sobre l’adolescència en general, és a dir, sobre els canvis que es donen en aquesta etapa, com aquests afecten a l’autoestima i com podem millorar la gestió de les emocions que podem sentir.

Durant l’adolescència es donen canvis físics, hormonals, psicològics i socials. Els canvis físics son potser els més coneguts pels adolescents: l’acné, la sortida de pèl a diferents llocs del cos, la menstruació en el cas de les noies, i l’ejaculació en el cas dels nois, entre d’altres. Els canvis hormonals són els que produeixen els canvis físics, els que fan que se’ns desperti el desig sexual i també els que fan els canvis d’humor. Això provoca el que vam anomenar el fenomen “muntanya russa”, és a dir, en un moment estem molt bé i al cap de res ens sentim les persones més desgraciades del món. Els canvis socials són els que fan que el grup d’amics prengui més importància i canviï la relació amb la família, a vegades a pitjor, per la necessitat de autoafirmar-nos, sentir-nos lliures i autònoms. Això té a veure amb els canvis psicològics, ja que durant l’adolescència ens plantegem molts temes de manera més abstracte, com els conceptes amistat, llibertat o justícia, a la vegada que volem guanyar independència. A vegades durant aquesta etapa de la nostra vida podem sentir-nos sols i pensem que ningú ens entén, però és important parlar amb altres persones que es poden trobar en la nostra situació o amb adults que puguin entendre’ns i ajudar-nos a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos.

Quan aquests canvis ens fan sentir malestar ens poden irritar, fer sentir ràbia, tristesa, o d’altres vegades tot el contrari, molta felicitat. Quan ens sentim malament podem gestionar les nostres emocions en positiu o en negatiu. Sabem que estem gestionant una emoció en negatiu quan ens fem mal a nosaltres o algú del nostre entorn, per exemple, quan estem nerviosos i ens fumem un cigarro o quan sentim ràbia i cridem als altres o colpegem coses o a altres.  En canvi, sabem que estem gestionant una emoció en positiu quan no ens fem mal a nosaltres mateixos o a les persones del nostre entorn, per exemple quan tenim ràbia podem trencar papers o quan ens enfadem amb algú i decidim parlar amb aquella persona quan ens hem tranquil·litzat. Us donem algunes idees de com gestionar positivament les emocions:

–          Trencar papers

–          Fer punt

–          Parlar amb algun amic/ga

–          Parlar amb algun adult de confiança

–          Sac de boxejar

–          Jugar a la play (amb moderació)

–          Fer exercici (també amb moderació)

–          Escriure

–          Dibuixar

–          Ballar

–          Etc…

L’autoestima és estimar-se a un mateix. Si ens estimem i ens respectem a nosaltres mateixos és més fàcil que busquem maneres més positives de gestionar les emocions, perquè no ens voldrem fer mal ni a nosaltres ni a la gent que estimem. Per això, és millor estimar-se a un mateix, a més a més, així no ens afecta tant el que ens diuen els altres. En canvi, si no tenim una bona autoestima ens afecta molt la imatge que els altres tenen de nosaltres i ens poden afectar moltíssim, en casos extrems podem arribar a desenvolupar malalties, com per exemple,  l’anorexia.

Us proposem per a treballar la vostra autoestima que escriviu 5 coses bones i 1 dolenta de vosaltres mateixos, de la vostra manera de ser. Què us ha estat més fàcil? Penseu que gaudiu d’una bona autoestima? Si penseu que no, valoreu aquells aspectes positius que teniu i si penseu que no sou capaços de fer-ho per vosaltres mateixos/es busqueu ajuda d’un adult de confiança, perquè tothom tenim dret a ser feliços!

Paula Cortès, Silvia Anguita i Anna Gómez.

 

RESULTATS ENQUESTES FESTA MAJOR 2013

Realitzem un breu comentari dels resultats de les enquestes de Festa Major del 2013, i n’adjuntem els resultats. L’enquesta anava sobre temes de bullying i cyberbullying i es va realitzar a joves i adolescents durant diferents nits de la Festa Major a la Karpasana (estand informatiu de drogues i sexualitat, on es podia realitzar la prova de l’alcoholèmia, aconseguir preservatius, rebre informació o realitzar l’enquesta).

 Atenent als resultats de les enquestes veiem que les conductes que més han patit els i les joves en relació amb l’assetjament escolar són insults (54%), fer sentir malament (57%) i les bromes pesades (56%), ja que més de la meitat d’enquestats/es asseguren haver-ho patit almenys alguna vegada a la seva vida. Quasi la meitat també asseguren haver estat alguna vegada ridiculitzats (49%), ignorats o rebutjats (48%), o diuen que han malparlat (46%) o difós falsos rumors sobre ells(43%). En canvi, la majoria diu que mai els han pegat (86%), mai els han perseguit (74%), no els han amagat objectes (59%), ni els han amenaçat (72%).  

Algunes coses que reconeixen haver fet els enquestats/des alguna vegada a la vida són ridiculitzar (64%, tot i que no es correspon amb la seva percepció en la que la majoria diuen haver-se no sentit ridiculitzats), tampoc correspon el difondre falsos rumors (la majoria diuen que no ho han fet mai, 82%), així com fer bromes pesades (59%) o ignorar i rebutjar a algun company/a (60%) . En canvi sí que coincideix en que quasi la majoria o quasi reconeixen haver insultat alguna vegada a un company/a (49%) i també diuen que els hi ho han fet a ells, així com fer sentir malament a algú (58%), amagat algún objecte (58%), perseguit a algun compay/a (88%), o malparlar-ne (46%). També hi ha coincidència amb que la majoria no han pegat mai a un company/a (83%), ni amenaçat (84%), ni perseguit (88%), ni malparlat (51%).

 

Respecte situacions relacionades amb cyberbullying, la gran majoria d’adolescents no reconeixen haver viscut, per mòbil o Internet: amenaces, suplantació d’identitat, que hagin penjat videos sense el seu consentiment, que els hagin ridiculitzat, que un altre persona hagi penjat coses referides a la pròpia intimitat, ni els han dit coses que els ferien des de l’anonimat.

 

 

 

Pel que fa a la pregunta de si alguna vegada han patit bullying, la majoria de joves (71%) han respòs que no, front el 29% que han respòs que sí. Els resultats canvien si preguntem si han fet bullying, doncs la majoria de joves (71%) responen que no, front el 29% que responen afirmativament. A la pregunta de si han observat alguna situació de bullying el 72% responen que sí, i el 28% que no. Per altra banda, quan preguntem per problemes de cyberbullying, el 36% diuen conèixer persones que l’han patit i el 71% diuen saber de persones que n’han causat, front un 62% que no coneix ningú que n’hagin patit, i el 29% ningú que n’hagi causat.

 

 

 Pel que fa als mites relacionats amb el bullying, veiem que en general, la gent coneix el fenomen i no té excessives falses creences relacionades. Els mites en que més falses creences s’han obervat han estat: “les víctimes són persones febles” (un 53% ha donat la resposta com a afirmativa) i “la reacció violenta de l’assetjat serà l’excusa per a noves agressions (un 53% ho ha considerat fals). Pel que fa a la manera de reaccionar davant d’una situació de bullying, els i les enquestades ho tenen clar: intervenir (69%), escoltar i donar suport a la víctima (95%), buscar ajuda d’una persona adulta (77%) i parlar amb els companys/es per fer-hi front de manera comuna (75%). En front un 24% que intentaria passar desapercebut, un 11% que es posaria de banda de l’agressor/a per a que no li fessin a ell/a i un 19% que passaria de tot.

 

 

Estudi de les conductes addictives dels adolescents de Palau

Introducció

Fer un Treball de Recerca no sempre, gairebé mai, és una feina fàcil. Cal començar per buscar la idea principal de la qual es partirà, al mateix temps que després cal desenvolupar-la. En el meu cas, jo vaig triar un tema que pot semblar molt explotat, pel fet que ja s’han fet molts treballs amb les drogues com a temàtica, però aquest estudi tenia un aire diferent: volia veure quins, com, quan, on i per què els adolescents de la població consumeixen aquest tipus de substàncies.

Part teòrica

A l’hora de desenvolupar el treball, la part teòrica consistia en una explicació científica, o més aviat psicològica, de com afecten les drogues a l’entorn del consumidor i les influències, d’altra banda, que molt probablement la persona consumidora haurà rebut per arribar al consum de drogues. Cal destacar les famílies disfuncionals amb consumidors d’alguna substància addictiva, com poden ser l’alcohol o el tabac, com a principal grup de risc per l’adolescent, de la mateixa manera que aquelles famílies on hi falta algun dels pares.

Deixant de banda l’entorn familiars, l’entorn d’amics de l’adolescent serà el grup de gent amb qui passi la major part del temps. Aquest grup d’amics tindrà un líder, explícit o implícit, que intentarà mantenir la unitat del grup i que, de forma molt general, intentarà també que ningú marxi del grup. Durant l’adolescència, la separació i la formació de nous grups d’amics és comuna i es dóna sovintment.

Diversos estudis de McCord i McCord durant els anys seixanta i noranta mostren que aquests trencaments poden tenir dues causes: una natural, en què el grup se separa totalment en altres grups; i una altra parcials en què no es desintegra totalment. Quan s’introdueix una substància de consum nova al grup, sigui quina sigui, però sobretot en el cas de les substàncies addictives, els estudis de McCord i McCord mostren una divisió del grup de forma parcial en cèl·lules convertint alhora la persona que introdueix la substància en un nou líder secundari (80% dels casos), convertir-se en el líder principal del grup si la substància és molt acceptada (15% dels casos), o bé dividir el grup en dos (2% dels casos). A més d’això, quan s’introdueix alguna altra substància de consum al grup d’amics, la persona que la introdueix serà un tercer líder si el grup no s’ha dividit o un segon líder si el grup s’havia dividit anteriorment.

Part pràctica

La part pràctica de l’estudi, seguint la mateixa metodologia que els que ja existien al moment de fer-los va ser l’enquesta personal d’una mostra dels adolescents compresos entre els onze i els dinou anys de la població. Amb els resultats d’aquesta enquesta es demostren la major part de les hipòtesis plantejades a l’inici, convertint-les en conclusions, mostrant en definitiva la realitat de la població, acomplint els objectius de l’estudi.

Les conclusions del treball, però, em van sorprendre perquè hi havia certs resultats que no m’esperava. En primer lloc cal destacar l’àmplia satisfacció i valoració positiva de la informació rebuda als diferents llocs, rebent una nota més alta la informació que es va rebre a l’Espai Jove del poble i seguida de prop per la resta, arribant a prop del 7. En segon llocs l’estudi no esperava veure que els pares participessin activament en l’educació sobre les substàncies drogoaddictives i sobre les drogodependències, ja que s’han mostrat com la segona font d’informació més consultada dels adolescents, després del centre d’estudis. D’altra banda, l’estudi ha demostrat que hi ha un coneixement ampli sobre certes drogues més famoses com ara la cocaïna o l’heroïna, però un gran desconeixement d’un gran conjunt de drogues molt més perilloses per la salut, com són les drogues de dissenys.

En quant al consum de les substàncies, veiem una tendència al descens en la majoria de casos. Començant amb el cas de l’alcohol, l’estudi resol que el 52% dels adolescents en consumeix de manera habitual, mentre que a Espanya el 2010 ho feien el 63%. Seguint amb el cas del tabac, el consum a la població s’ha reduït a la meitat, passant d’un 38% el 2008 a un 19% el 2013, però em comparació amb l’índex de consum a Espanya el 2010, encara és un 2% més gran. I finalment, quan parlem del cànnabis, veiem que hi ha hagut una reducció important del consum a la població d’un 10% en relació a fa cinc anys, tot i que encara és un 8% superior a la mitjana estatal del 2010.

Conclusions

Com a conclusions de l’estudi, podem afirmar que les campanyes d’informació als adolescents de la població estan resultant efectives i això es tradueix en una reducció del consum de les diferents substàncies en tots els àmbits, tot i que encara ens trobem per sobre de la mitjana estatal en substàncies com son el tabac o el cannabis.

És important valorar també que els pares hagin començat a col·laborar tant activament en l’educació dels seus fills i filles en temes com aquests que tradicionalment s’han adjudicat únicament al centre d’estudis o als organismes competents en aquestes matèries.

Cal veure aquesta reducció de consum com una manera de donar empenta a les campanyes d’informació dels adolescents, aprofundit a partir d’ara en les drogues de dissenys per evitar que els grups des informats s’iniciïn en el seu consum per menysprear o minusvalorar els efectes que aquestes poden tenir en les persones, ja que no es tracta de drogues específiques, sinó de tot un conjunt. Al mateix temps, no es pot deixar d’explicar les conseqüències i els efectes de la resta de drogues per tal d’evitar una remuntada de l’índex de consum.

En resum, cal valorar positivament els esforços que han fet diferents organitzacions publiques i/o privades per aconseguir que els adolescents estiguin ben informats en tema de substàncies drogoaddictives i veure que no és una feina fàcil ni comprovable a curt terminis sinó que té un temps d’actuació, que pot arribar a ser d’uns quants anys.

Josuè Blasco Vernedas