ADDICIÓ ALS VIDEOJOCS

El videojocs no són dolents en su, perquè poden exercitar el teu cervell i et poden ensenyar coses. Per exemple:, alguns jocs et fan pensar i meditar els problemes que et plantegen com el Profesor Layton o Ace Attorney (Phoenix Wright), altres milloren els teus reflexes com serien OSU o els llocs de lluita com Street Fighter, King of Fighters i Mortal Kombat, la majoria et fan més rapid a l’hora de prendre decisions. Aprens coses en la saga de Assassin’s Creed aprens una mica historia o en jocs com God of War o Kid Icarus Uprising aprens la mitologia grega, també pots aprendre diferents idiomes ja que alguns videojocs no están en el teu (sobretot el anglès). Pero per sobre de tot t’ho pases bé i si jugues amb el teus amics millor encara.

Els videojocs tenen coses positives, però quan et passen coses com aquestes poden arribar a ser un problema:

Sedentarisme: el sedentarisme et pot fer arribar a l’obesitat o tindre altres problemes de salut relacionats amb la manca d’activitat física.

– Et costa més concentrar-te amb els estudis i trobar el moment per fer els deures o estudiar

Insomni: si no dorms el temps recomenat pot estar molt cansat i tenir mal humor, a més et pòt donar mandra fer els deures o les tasques de casa)

Ansietat, irritabilitat o enfado si no pots jugar o es penja Internet (lag). També quan perds del enfado, pots trencar coses i en un cas molt greu et pots arribar a colpejar-te a tu mateix i     fer-te mal.

Empitjora la vista.

Menjar “aliments escombraria” o no menjar per no deixar l’ordinador

Deixes de fer coses (sortir amb els amics , estar amb la teva familia, etc…)

Perds la noció del temps.

– Pot ser un problema quan no tens altres aficions i pot fer disminuir la teva vida social.

– Pots gastar-te diners. Per exemple: en el League of Legends compres Riot Points (que es compren en diners real) per comprarte skins (que son indumentàries diferents)

Tendinitis, dolor o rampes a dit, mans i braços.

A més, alguns videojocs tenen valors masclistes i violents.

Aquestes són coses positives que pots fer perquè els videojocs no arribin a ser un problema:

  • Posar un temps límit quan jugues.
  • Intentar planificar el temps que jugues per poder fer altres coses
  • Fer esport planificat dues o tres vegades a la setmana, i intentar diariament caminar, pujar i baixar escales, o altres activitats quotidianes que impliquin moure l’esquelet.
  • Dormir 8 hores diàries.
  • Fer els deures i les obligacions abans de jugar.
  • Cercar altres aficions a part dels videojocs.
  • Menjar sa evita malalties i et fa estar saludable. Planificar el que menjaràs per no improvitzar.
  • Descansar durant 30 minuts cada 2 hores per a retirar ulls pantalla. També és important il·luminar bé la pantalla, tenir llum suficient. Pots aprofitar aquestes estones per preparar-te el menjar.
  • Per no passar-te tanta estona jugant pots buscar o crear una entitat amb els teus gustos i si t’agrada l’anime pots venir al Club Anime Manga a l’Espai Jove Escorxador a les 5:30
  • Posar un límit en els diners que et gastes als videojocs o jugar videojocs que no tinguis que pagar.

Juan Pablo Sanchez i Marc Martínez

Anuncios

LA MEGARÈXIA

La megarèxia es un trastorn de la conducta alimentària que distorsiona la imatge corporal de la persona que la pateix.Vindria a ser el contrari de l’anorèxia nerviosa.

Les persones amb aquest trastorn normalment són grasses i no estan sotmeses a cap règim. Degut a la distorsió de la imatge no veuen el problema d’obesitat que pateixen i es veuen com a persones saludables. Porten una vida que no és gens saludable on consumeixen grans quantitats de menjar amb calories buides (dolços industrials, menjar ràpid, postres…) amb falta de vitamines, minerals, aminoàcids (etc.) que poden crear diverses malalties o problemes com la anèmia o el colesterol. Quan falten aquests nutrients el nostre cervell s’altera i la megarèxia es pot convertir en una greu malaltia.

En general, les persones megarèxiques són inconscients del seu problema. Eviten fotografiar-se o anar de compres per negar la seva realitat, és una autonegació.

La megarèxia és estudiada pel doctor Jaime Brugos però encara no es troba a la literatura científica. S’estima que per cada persona anorèxica hi han deu megarèxiques. Segons els càlculs del Dr. Brugos poden haver cinc milions de megarèxics sense diagnosticar a Espanya.

Andrea Martínez

QUINS NERVIS!

A principis de març, va començar un nou taller a l’espai jove l’escorxador titulat: Quins nervis! Aquest taller anava dirigit a adolescents molt nerviosos i amb molta ansietat. Durant quatre setmanes van anar-hi acudint diferents persones de diferents edats per saber controlar els nervis quan es veièssin en alguna situació d’estrès.

Aquí teniu 5 consells que podreu utilitzar per evitar alguna d’aquestes situacions:

Menjar i dormir suficient. Dormir i menjar és bàsic per poder mantenir una vida saludable, per què el fet de què tú estiguis bé, fa que vegis les coses d’una altra manera més positiva, i per tant redueix l’estrès.

Aprendre a ser asertiu. Ser asertiu vol dir no tindre por a donar la teva opinió i acceptar la resposta dels altres. Aprendre a acceptar les opinions dels demés i les teves és molt positiu,per què estar bé amb els altres fa que tú estiguis bé amb tú mateix.

Organitzar el teu temps.  Organitzar-te les tasques t’ajuda a estar molt més relaxat. Dedica a cada cosa el seu temps, sense olvidar reservar temps per nosaltres.

Intentar mantenir expectatives realistes.  Exigir perfecció o esperar massa d’un mateix o dels demès pot causar nervis i frustració.

Desenvolupar una actitud positiva. Si et preocupes de tot en excès i li dones més importancia de la que té,podries sentir te fracasat, veure les coses amb millors ulls ens pot facilitar la felicitat.

En els dies del taller, es van fer diferents activitats: taller de risoteràpia (què consistia en riure per desenvolupar una actitud positiva), jocs, xarles, etc.

La meva opinió d’aquest taller va ser molt satisfactòria, vais aprendre moltes coses interessants per prevenir aquestes situacions.

Recomano que acudiu a l’espai jove l’escorxador, i gaudiu cadascun dels taller i les activitats!

Nerea Rodríguez Del Moral.

Resultats enquesta Karpasana Festa Major 2014

Ara que ja s’acosta la Festa Major, us deixem amb els resultats de les enquestes de sexualitat i alimentació de l’any anterior.

Prendre alcohol abans d'una relació sexual incrementa la possibilitat de contraure una ITS?27 35 34 33 32 31 30 29 28 26 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 36 2

Sanitat Pública

Benvolguda santitat pública,

Sé que estàs de retallades, he lluitat, lluito i lluitaré perquè això s’acabi. Però hi ha coses que em semblen abusives i em pregunto fins a quin punt la resposta és “les retallades”.

Per sort no t’utilitzo massa, no m’agrada això d’anar al metge i això que sóc una professional de l’àmbit de la salut. Potser, per aquest motiu m’auto-obligo a fer-me controls rutinaris.

Em sorprèn però la teva manera de tractar als pacients. És cert que amb les retallades , s’ha retallat el temps a consulta. Evidentment, que et posin un pacient cada 2 minuts i mig, no dona molt marge per fer una bona visita, però tot és qüestió de posar-hi voluntat, Escoltar i donar respostes millors a un : això és normal, ja saps és el que hi ha , no hi podem fer res, o el típic és protocol i primer hem de fer una radiogradia, no són respostes adequades.. Senyor/a metge/metgessa això no és el que necessita la persona que ve a visitar-lo/la.

La persona que acudeix a la seva consulta necessita explicacions, aquesta reacció és típica d’aquest medicament podem intentar canviar-lo a veure si el cos l’absorveix millor, però se l’ha de prendre, és important per mantenir els nivells d’aquests adequats en sang. Derivacions a especialistes, podria ser això, però per sortir de dubtes no és preocupi fem els tràmits per anar a al’especialista, no és urgent però més val donar-li un cop d’ull. Proves necessàries, el protocol dictaria que li faci una radiografia però pel que m’explica i com que ve amb l’informa d’un altre professional de la salut l’envio directament a fer-se una ecografia d’aquesta manera accelerem els resultats.

Aquests només son petits exemples, crec sincerament que tot depèn de les ganes de treballar que es vulgui, i no, no són els únics a qui han retallat. Se que veuen, han vist mil i veuran un munt de quadres clínics, però per qui acudeix a la seva consulta el seu és el més important i és mereix l’atenció necessària.

Poder demanar cita amb el teu metge o la teva metgessa després d’una prova és necessàri, poder veure aquesta prova amb els teus ulls és necessàri, poder comentar-la amb algu que hi entén és necessàri.

La prova és de la meva salut, del meu cos, per tant estic en el meu dret de veure i tenir aquesta prova.

És el meu cos, és el teu cos, és el seu cos, és el nostre cos, és el vostre cos, són els seus cossos… és per aquest motiu que tenim tot el dret a que els mirin, els cuidin, en parlin, a tranquil·litzar-los, tenim dret a parlar-ne, a veure les proves i a guardar-les a casa nostra si és el que volem!

Em pregunto si és aquest el procediment en una visita rutinària , que passa quan la situació no és tan rutinària? Quan et perden els papers? Quan has de repetir les proves?

Si us plau, demana que et respectin, les retallades no són motiu pera no fer-ho.

Atentament,

Gemma Ventura.

Començar l’insti

L’arribada a l’insti representa un gran canvi a la nostra vida: noves amistats, un món de profes nous, el nostre cos que també està canviant, etc. Us hem volgut preguntar a l’alumnat de primer d’ESO de Palau-solità i Plegamans com ha estat la vostra arribada  al Ramon Casas i Carbó i a la Marinada.

Volíem saber si heu començat amb ganes el curs, què és el que us ha sorprès, si ha estat  com esperàveu, què és el que més i el que menys us ha agradat i què és el que més us ha costat.

Comences amb ganes el curs?

El que ens hem trobat és que la amplia majoria comenceu amb ganes el curs. De fet, de tot l’alumnat que ha participat dels dos centres només una persona expressa no tenir gens de ganes. Tot i que en els cas dels nois de la Marinada el percentatge d’indiferència (gent que marca aquesta careta ) és més gran.

És a dir, que la majoria ve amb ganes de enfrontar-se a aquest nou repte que suposa l’arribada a l’institut, i vol conèixer totes les possibilitats que aquest nou espai li ofereix.

Què els que més t’ha sorprès d’anar a l’institut?

Una de les coses que més us ha sorprès, i per altre banda que més us agrada és el que comporta relacionar-se, és a dir, conèixer gent, fer amics, etc. Molts de vosaltres citeu l’hora del pati com a millor moment per a relacionar-se i també de desconnexió.

Però el que veritablement us ha sorprès a la majoria és el canvi respecte a l’escola: per alguns de vosaltres hi ha molts més exàmens, per altres no tants com s’esperàveu. A molts de vosaltres us ha cridat l’atenció el format de classe, amb assignatures i activitats diferents.

Què és el que més els agrada d’anar a l’institut?

Encara que l’institut sigui un centre acadèmic ens trobem que la majoria dieu com a coses que més us agraden les relacionades amb els amics i com a menys les relacionades amb els estudis.

Què és el que menys els agrada?

Una de les coses que menys agrada, especialment per a les noies; és la convivència amb els més grans. Molts citeu també, com a coses que més us desagrada els embolics que es produeixen a les sortides, les empentes al passadís o fins i tot les baralles.

L’institut és allò que esperaves?

La majoria opineu que s’han complert les vostres expectatives respecte al que seria l’institut, encara que hem de dir que no és una majoria absoluta, és a dir; que per molts l’institut no és el que es pensaven abans d’entrar.

Què és el que més t’ha costat?

A més a més de les coses més purament acadèmiques, una de les coses que més us ha costat són les relacions amb els companys. És cert que a vegades fer nous amics no és gens fàcil, i per altre banda la convivència amb gent tant diferent a nosaltres suposa desenvolupar tots els nostres esforços per aconseguir adaptar-nos.

Altra de les coses difícils per vosaltres és haver de presenciar, o fins i tot partir comportaments conflictius.

Això és, molt a grans trets; el que heu citat en relació a l’arribada a l’institut. Hem vist que teníeu visions molts diferents de moltes coses, però també que compartiu moltes altres. Que us semblaria; vosaltres alumnes de primer, fer un treball conjunt per ajudar a que l’arribada a l’institut de les persones que vinguin l’any vinent sigui molt més fàcil?

Una història sobre l’autoestima

Dimecres, dos quarts de vuit i jo encara estava al llit. Pensava en el anterior dia, havia estat horrible. Em van posar els brackets i em quedaven fatal, així que temia al cap rialles i comentaris dels demés per això.

– Lectura del pensament: suposes que no li interesses als demés, que no li agrades, creus que pensen malament de tu, sense evidencia real d’allò.

Quan vaig mirar l’hora, em vaig sobresaltar: “A aquest pas arribaré tard!”.

-Bon dia! Puc passar?

-Arribes tard Delaia.-em va dir la professora de tecnologia- Entra i al final de classe en parlem.

Jo tenia els apunts davant i els escrivia, però realment no estava atenta a la classe. “Perfecte. Aquestes dues ja se’n riuen de mi” vaig pensar quan vaig veure la Cristina i la Júlia rient.

– Personalització: Suposem que tot té a veure com nosaltres i ens comparem negativament amb la resta.

-Alaaa! T’han posat brackets! No et queden gaire malament, però suposo que no són gaire còmodes -em va dir en Pau.

-Doncs encertes noi.

-Anem tots dos junts cap al laboratori?

-D’acord -vaig contestar amb vergonya.

En Pau m’agradava des de feia ja temps. Ell és un noi obert i simpàtic, en canvi jo sóc més tancada. Ell podia conèixer molta gent gràcies a el seu caràcter.

-Aixxx!

-Compte que caus! -em va dir en Pau quan va veure que quasi acabo al terra.

Mira que en sóc de burra! Ara en Pau pensarà que sóc massa “patosa”.

– Designació global: S’utilitza termes pejoratives per descriure’s a un mateix.

– Sobregeneralizació: A partir de un fet aïllat es crea una regla universal, general, para qualsevol situació i moment.

Ja era l’hora del pati, com sempre, em vaig dirigir cap a la biblioteca per estar tranquil·la i sola, però abans d’entrar-hi em va sonar el telèfon.

– Raonament emocional: Si ho sento així és veritat. Ens sentim sols , sense amics i creiem que aquest sentiment reflecteix la realitat sense parar a contrastar-ho amb altres moments i experiències.

-Bon dia Delaia, com va el matí?-la meva mare va ignorar el meu gest d’indiferència i continuà- T’he deixat a consergeria una carpeta groga que porta a dins l’autorització de la sortida que m’havies demanat, i publicitats per fer extraescolars. T’enrecordes que ho vam parlar? Pensa quina vols fer i demà mateix t’apunto.

-D’acord mama. Gràcies. Fins després!

-Adéu.

Quan ja m’havia acabat l’entrepà vaig començar a mirar-me les extraescolars. Bàsquet, futbol sala, ball, rítmica, patinatge…també hi havia música i no sé que més, però em vaig decantar pels esports. “Rítmica, sempre he volgut saber-ne una mica, no seria mala idea” vaig pensar.

-Bon dia! He vingut a inscriure la meva filla a rítmica.

-Bé, heu d’omplir aquest paper i com avui és dimecres, podràs començar. Avui és a les 17h.

He de dir que estava una mica nerviosa. No coneixia ningú i em donava molta vergonya. Tot i així, em vaig presentar amb valentia.

-Hola! Em dic Delaia Sànchez. Tinc 14 anys.

-Per què t’has apuntat?- em va preguntar la professora.

-Sempre m’ha agradat el món de la rítmica.

A la primera classe em van ensenyar un parell de coses. Tot i que normalment em dóna vergonya fer veure com sóc, fent rítmica sóc jo mateixa.

-He de felicitar-te, tens molt bona actitud. Encara et falta un petit detall a l’hora de fer l’exercici. Valeria, ajuda-la.

La Valeria era una noia del meu institut amb un any més que jo. Era molt bona , com a noia i a rítmica.

-Això et costarà aprendre-ho. Vine a casa meva un dia, que jo a casa tinc material per fer l’exercici. Passa’m el teu número -em va dir amablement.

I aquí va començar la nostra amistat.

Era el dia de l’exhibició, jo era la tercera que sortia. Tot i així, no ho feia sola. Era per parelles, i jo sortia amb la Valeria. Començà la música, em concentrà i ho vaig fer. Sí, i ben fet. Tot em va sortir bé. Després de moltes felicitacions per part de pares, companys i més, em vaig anar a casa.

I vosaltres ara direu: ja i què? Doncs res, he de dir que gràcies a la rítmica vaig començar a creure en mi. Vaig aprendre a que si no em surt bé cal aixecar-se i tonar’ho a intentar, però no rendir-me.

Formes millorar l’autoestima:
1. Converteix allò negatiu en positiu
2. No generalitzes 
3. Centra’t en allò positiu
4. Fes-te conscient dels teus assoliments o èxits
5. No et comparis
6. Confiar en tu mateix/a
7. Accepta’t a tu mateix/a
8. Esforça’t per millorar